Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
( Cent per cent, 907 )
Demandes ciutadanes
Una mostra de la ciutadania de Manacor exposa què hauria de ser prioritari per a l’Ajuntament i en què hauria d’invertir temps, esforç i pressupost l’actual equip de govern. Hi ha una sèrie d’interessos concrets, com puguin ser l’augment i millora d’instal·lacions esportives, la millora del pont de s’Illot, la construcció d’un skatepark, la possibilitat de comptar amb un casal de joves, la racionalització de l’urbanisme o l’ampliació dels centres de salut. Entre les propostes n’hi ha dues de caràcter més general: Roudaina Lamtiri considera que «hauria de ser essencial la integració de totes les cultures», a través de tallers escolars o conferències. L’altra és de l’amiga advocada feminista Francisca Mas que considera essencial que l’Ajuntament inverteixi en matèria de serveis socials; creu que és necessari per garantir «la vida digna de les persones, especialment de les més vulnerables».
(Cristina Bauzá, CxC, 907)
Reivindicació del tren d’Artà
Coincidint amb el centenari del tren de Manacor a Artà, organitzat per la Fundació FERROCAIB, el seu president, Guillem Febrer, ha destacat la importància històrica de la línia i la necessitat de replantejar-ne la reobertura. Endemés, també ha insistit en la necessitat de preservar el patrimoni relacionat amb el ferrocarril de Llevant. Per això, ha reivindicat la construcció del Museu del Ferrocarril, un projecte amb el qual es treballa des de fa anys i que està previst que es pugui obrir a l’estació de Son Carrió.
(CxC, 907)
Memòria democràtica / 1
Aquesta direcció general ha obert un espai web dedicat a les «Cartes de la memòria», textos escrits per familiars de persones represaliades ara fa més de vuitanta anys que els segaren la vida. Des del Memorial de la Paraula expliquen que «aquest projecte neix de la voluntat de donar veu a la ciutadania amb l’objectiu de recuperar la memòria silenciada del nostre poble. Especialment a les víctimes i als seus familiars, però també a totes les persones sensibilitzades en la recuperació de la memòria de la repressió».
(Antoni Riera, CxC, 907)
Memòria democràtica / 2
La dècima de la glosadora Maribel Servera, que a cada número de la revista sol tenir relació amb el tema de les primeres planes, en aquesta ocasió és lògicament dedicada al Memorial de la Paraula i a les cartes que aquesta web promociona:
-En la memòria-
Quantes vides sense escriure
i paraules sense dir…
Quanta gent duita a morir…
Quanta va perdre el somriure
per sempre més. Sobreviure
a la mort és complicat,
i tanmateix ha passat:
les cartes a la memòria
ens mostren que ni la història
ni la gent us ha oblidat.
(CxC, 907)
Mallorca antiga
Antoni Puig Palerm (Manacor, 1974) és Doctor en Història Antiga i Arqueologia. Recentment ha guanyat el Premi Ciutat de Manacor d’Assaig Antoni M.Alcover amb el treball «Mallorca i la conquesta romana de les Gimnèsies». Segons comenta, aquest treball «parla no només de la conquesta, que va ser molt curta i gairebé un episodi anecdòtic, sinó també de la situació anterior i posterior. L’objectiu és conèixer perquè es va produir la conquesta en aquest moment i això és important perquè no es va produir en el mateix moment en què es va produir la conquesta d’Hispània, sinó que va ser bastant després i també després de molt de temps de la II Guerra Púnica».
(Anna de la Salut, CxC, 907)
Manacor Poble de Cultura
Aquest és el títol d’un compte d’Instagram que ha creat Maria Magdalena Vives (Manacor, 2000), estudiant de direcció a l’Institut del Teatre de Barcelona. «Trobava que a Manacor li feia falta una plataforma lligada a la cultura, però desvinculada de l’Ajuntament, perquè pogués tenir un perfil propi», comenta. Fins ara, Manacor Poble de Cultura ha mesclat una mica les diferents publicacions entre artistes que el projecte ha anat a cercar, i d’altres que s’hi han acostat perquè s’han interessat a tenir presència a les seves planes. «És com una encclopèdia artística de Manacor. Qualsevol persona que es dediqui professionalment a l’art ha de poder ser a Manacor Poble de Cultura» assegura Maria Magdalena.
(Antoni Riera, CxC, 907)
Manacor i el Festival de Pollença
A l’edició del Festival d’enguany -la seixantena-, el pianista manacorí Andreu Riera col·labora amb els Blauets de Lluc. Allò curiós són els vincles que uneixen Pollença amb Lluc i el pianista: «Conxa Vadell, professora de Riera, va tocar amb Eugen Prokop [exdirector del Festival], i el mateix Riera ha estat blauet. Ricard Terrades, l’actual director dels Blauets, dirigí durant un temps el cor manacorí Ars Antiqua. I, ara mateix, els Blauets compten amb una cantant manacorina, Aina Pastor, que forma part del cor des del Nadal passat». Les voltes que el món dona…
(Bàrbara Duran, CxC, 907)
Cotxes de segona mà
A la secció d’anuncis classificats, crida l’atenció el número de cotxes que s’arriben a ofertar per a vendre: Dos Renault Clio , Dos Ford Fiesta, Renault Kangoo, Seat Ibiza, Dos Opel Corsa, Ford Fiesta, Audi A3 i Fiat Doblo. En general es tracta de vehicles diesel i oscil·len entre el 2.300 i els 6.500 euros. Efectes de la Llei de canvi climàtic…
(Cent per cent, 907, Manacor, 3 IX ’21)
