Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Sa Veu, 1729)
Mercat turístic
«No sols de turisme alemany i britànic viu la indústria turística de Sóller. Poc a poc es van obrint pas nous mercats turístics per fer-se un lloc en l’amalgama de nacionalitats que conforma el turisme que bé s’allotja o visita la vall.
Així ho han assenyalat des de l’Ajuntament de Sóller a partir de les dades recollides a l’oficina d’informació turística, que assenyalen com mercats com l’asiàtic o l’italià va fent-se un lloc a Sóller. I és per aquest motiu que enguany els turistes procedents de països asiàtics o d’Itàlia s’han fet habituals a la vall».
(Joan Mora, Sa Veu, 1729)
Caça
El Consell de Mallorca ha aprovat l’ordre de vedes per a la temporada de caça 2022-2023 que fixa els dies hàbils durant els quals es podran fer captures així com el nombre màxim d’exemplars que es podran abatre.
La norma no presenta canvis respecte la d’anys anteriors i fixa el 12 d’octubre com la data de la temporada de caça menor, la que obri les portes a la captura d’espècies d’alt valor cinegètic com el tord o la cega. La temporada conclourà el 29 de gener del proper any, per bé que els aficionats a la caça amb filats de coll podran realitzar captures fins al 10 de febrer.
Quant a captures, en el cas del tord es podran abatre un màxim de 18 exemplars en cada jornada hàbil de caça sempre que es practiqui en terrenys vedats. En els denominats terrenys lliures, el nombre de captures es rebaixa a les deu peces. També en els vedats es podran capturar un màxim de sis perdius per dia, quatre cegues o sis conills, entre d’altres.
(Joan Mora, Sa Veu, 1729)
Turisme d’antany
Benet Estaràs va dur el servei de gandules, para-sols i velomars del Port de Sóller durant 53 anys. Recorda com eren els clients d’un temps: «Quan estava devora l’Edén entre setmana no hi havia clients residents. Quan arribava el diumenge, però, amb el tramvia de les 12 venia moltíssima gent de Palma en grups grossos amb neveres i ràdios. El més desagradable era quan, en comptes de llogar una gandula per cada un, en llogaven només dues i s’hi ficaven tots. Aquestes persones eren diferents als clients de cada dia, que venien per estar tranquils. Personalment, preferia conservar el client habitual. El temps que vaig estar a la platja de can Generós va ser molt agradable, hi havia molts clients belgues tant de l’hoten Edén com de l’hotel Roma. Ara tot això ja no existeix. En aquell temps guardava gandules per a ells durant tot el mes, jo li feia un petit descompte i em pagava al dia següent. Ells venien cada dematí prest i ja no m’havia de preocupar de res. Tenc molt bons records d’aquell temps».
(Cati Aina Oliver, Sa Veu, 1729)
Festes
Tatiana Ferreira, més coneguda com Taty Ferrer (Rio de Janeiro, 1979) viu des de 1998 al Port de Sóller i és una de les persones més implicades en les seves festes de Sant Pere. Conta quines són les passes a l’hora d’organitzar els esdeveniments: «La primera passa és una reunió entre els membres de la directiva i els membres de la Tercera Edat del Port per mirar programes de festes anteriors i fer el calendari seguint algunes tradicions i propostes de veïnats. D’aquesta manera podem presentar un esborrany d’idees quan ens reunim amb la regidoria de Festes i Cultura, per així quadrar dates i temes burocràtics, com permisos per a segons quines activitats, col·laboració econòmica, temes d’assegurança de responsabilitat civil, etc (…)
Després toca coordinar els actes culturals, revetlles i activitats infantils amb els membres de l’Associació Cultural. És aquí on s’inicia la implicació dels comerços per realitzar les activitats programades (…)
Amb les festes en marxa, ens encarregam de muntar i gestionar les activitats. També estam en el bar de les revetlles, gestionam protocol de convidats per als actes, la convocatòria de la participació del poble, la publicitat dels col·laboradors, així com la seva gestió i organització. A més, gestionam els voluntaris: fer muntar, fer net, decorar i treure Sant Pere i controlam el ‘timing’ de les activitats. És una bogeria».
(Cati Aina Oliver, Sa Veu, 1729)
Pros i contres de les festes
Encara Taty Ferrer parla de la tasca que resulta més difícil d’organitzar les festes: «Tal vegada la tasca més gran i esgotadora de l’organització és complaure a tothom i que tots se sentin identificats amb les festes. Mai plou a gust de tothom. S’ha de tenir la capacitat de gestionar les crítiques i no perdre la il·lusió de seguir orgaanitzant activitats que befeficien el poble».
Però, en canvi, veu així la part positiva: «La millor part és veure com unes festes poden moure tants sentiments a la gent. Alguns d’aquests sentiments són l’enyorança de la infància, de persones que ja no hi són, de nostàlgia, de històries… Un exemple clar seria l’amor que posen les germanes Paqui i Charo quan vénen a posar les flors a Sant Pere; o la il·lusió del germans Mingorance i Tolo ‘Blau’, que tenen tot un ritual per a la seva tremponada marinera; o el meu home quan es torna reunir amb els seus amics de tota la vida. Tot això no té preu. Això fa que pensi que sigui igual tots els maldecamps. Només per aquests moments val la pena seguir en l’organització de les festes».
(Cati Aina Oliver, Sa Veu, 1729, Sóller, 24 VI ’22)
