Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Llucmajor de Pinte en Ample, 452)
«Avui per demà»
Amb el títol «Turisme: entre poc i massa» l’Editorial dóna algunes claus actuals de la principal indústria de les Illes, amb els seus pros i els seus contres que duen a la conclusió del crit d’alerta del GOB per construir un futur millor…
Entre d’altres coses diuen: «No tirarem pedres indiscriminades contra tot el turisme. És, avui, la font de feina i riquesa d’aquesta terra i la seva gent, i quan el sector ha passat moments de crisi -pels efectes de la crisi econòmica i de l’aturada per la pandèmia- hem vist de prop la cara desagradable de l’enfonsada econòmica, de l’atur, del tancament de negocis i empreses i de la falta de perspectiva per als joves (…)
Les conseqüències [de la intensificació d’activitat turística] les patim: saturació de platges i carreteres; encariment de preus, especialment de cases i pisos; pèrdua de tranquil·litat en el dia a dia de molts d’indrets; acumulació de residus, fems i deixalles; increment del cost dels serveis que han de prestar les administracions per antendre milers i milers de visitants…
De tot això se’n deriva aquella conclusió que sembla una paradoxa: com més turisme ve a Mallorca, més disminueix la riquesa global de la gent d’aquí. Quantitat i qualitat són inversament proporcionals (…)»
(Llucmajor de Pinte en Ample, 452)
Espart Esport
Nom del comerç llucmajorer que tanca les portes després de 24 anys d’estar regit per Margalida Trobat Nicolau. Així s’acaben les esparteries a Llucmajor.
La propietària, que es jubila, conta què més hi havia, endemés d’objectes d’espart: «He combinat articles d’esport: de tennis, de pesca, de futbol, de ciclisme… a banda del que és propi d’una esparteria: espardenyes, cordes de moltes classes, cordons de sabata, ventadors, senalletes, capells de palma, i fins i tot articles per a infants».
En relació al que s’ha venut més, recorda: «Sobretot han estat els xoquins d’anar per casa, tant de dona com d’home, d’estiu i d’hivern. Al principi hi havia vimet, però ara el vimet s’ha acabat. Hem arribat a tenir molt de material divers: jo li deia, al meu home: ‘Això és un xiringuito’ «.
(Catalina Font, Llucmajor de Pinte en Ample, 452)
«Tapiot»
Es tracta d’una pedra d’escassa qualiatat feta ‘de crosta calcària i llims rojos del subsol’ i que abunda a les conques al·luvials dels torrents que recullen l’aigua dels dos costats del puig de Randa. Ve a ser el ‘duricrust’, un terme internacional adoptat per referir-se a pedres calcàries de llocs poc plujosos, inclosa part d’Austràlia. Ja ho va dir l’Arxiduc, sense anomenar el terme tapiot: davall la terra fèrtil de Mallorca hi ha sediments calcaris que formen una crosta de difícil conreu. Sobre el tema, darrerament, el geòleg i mecenes Josep Sacarès i el geògraf Vicenç M. Rosselló Verger han tret el llibre: ‘Tapiot i camins de tres peus a Llucmajor’.
(Maties Garcias, Llucmajor de Pinte en Ample, 452)
Vegetació urbana
«Entre els mil mapes possibles del nucli urbà de la vila, un dels que em resulten més entendridors, i que aquest temps de primavera i quasi estiu assoleix la seva màxima esplendor, és el dels arbres fruiters que guaiten per damunt tanques de corrals i trasts. No són les úniques espècies vegetals que es deixen veure als nostres saturats carrers traspassant el límit, sovint mal de definir i jo diria que en procés de canvi, entre els espais privats i els públics: també es pot veure una varietat notable de plantes de jardí, heures dragoneres, buguenvíl·lees que escampen les seves corol·les de fanalet xinès, exòtics arbres de nadal, algun roser que floreix per amunt cercant la claror, palmeres variades…; però jo diria que el missatge que emeten els fruiters és lleugerament diferent, i parla d’una manera de viure que necessitava aprofitar l’espai, un pam de terra, una petita pastera.
Així, aquest mapa virtual inclou una notable presència de tarongers, llimoneres, parres, i figueres i nisprers o nisporers, que en aquest temps, amb el doble verd de les seves fulles coriàcies i el color de carabassa dels seus fruits no deixen de transmetre una evocació exòtica. Un parell de codonyers i una única perera són joies de col·leccionista d’aquest inventari vegetal, que a vegades escampa les branques des de corrals domèstics i ben esmotxats i altres es deixa veure desde trasts d’espessura selvàtica, mig abandonats, que anau a saber quins secrets i quines històries guarden en la seva clausura».
(Miquel Cardell, Llucmajor de Pinte en Ample, 452)
Ullada de viatgeres
L’investigador Jaume-Bernat Adrover Artigues (Llucmajor, 1990) acaba de publicar a l’editorial Lleonard Muntaner «Dones viatgeres a Mallorca als segles XIX i XX. Del silenci a la descoberta», un treball sobre setze dones, la majoria estrangeres, però també alguna catalana, que deixaren testimoni literari i artístic de la seva estada a Mallorca entre 1838 i 1936.
L’autor conta que «m’ha interessat rescatar tota la informació possible sobre aquestes dones que varen escriure textos sobre l’illa, però també la dibuixaren i la fotografiaren. Durant la meva recerca he descobert imatges inèdites de Mallorca. Nomes tres dels llibres que varen escriure estan traduïts al català: els de G.Sand, Margaret d’Este i Mary Stuart Boyd».
Sobre qui eren i com eren aquestes viatgeres, respon: «N’hi havia de riques i benestants, però el seu poder econòmic no és l’aspecte més destacat, sinó el seu gran nivell cultural. Hi havia escriptores, periodistes, historiadores de l’art i una musicòloga. És una gran sort que ens visitassin aquestes dones tan formades i cultes».
Tot això s’acabà el 36: «La guerra tot ho esfondrà i deixen de venir aquestes viatgeres i tot el turisme que aleshores començava. Lady Sheppard se’n va escapada quan esclata la guerra i veu de prop la repressió i la mort».
(Maties Garcias, Llucmajor de Pinte en Ample, 452, VI ’22)
