Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Llucmajor de Pinte en Ample, 450)
Crisi actual
L’Editorial passa revista al panorama mundial actual… Entre d’altres coses diu: » (…) L’existència, el dia a dia, massa sovint ens mostra una cara desagradable: encara no hem sortit de la pandèmia -ni sabem cert si ho farem- i esclata la guerra a Ucraïna, envaïda pel prepotent mandatari rus, Vladimir Putin (…)
L’altra cara de la guerra és la crisi econòmica i social que provoca: la previsible falta de matèries i productes, els retards en els subministraments, el perill de crisi energètica, l’apujada de preus i l’empobriment general amenacen el món d’avui. Veurem si els governants seran capaços de trobar-hi remei. No serà fàcil.» (…)
(Llucmajor de Pinte en Ample, 450)
Guerra
El periodista Miquel Cardell, usa part de la seva secció ‘Quaderns del Fum Major» per parlar d’Ucraïna… Entre d’altres coses ens planteja un seriós i compromès interrogant: «La pregunta de sempre és quina quantitat de patiment humà estam disposats a consentir a canvi de mantenir el nostre dit benestar, la nostra cultura de l’aviciament, la tudadissa i el caprici. Perquè no sobra gens comparar la nostra reacció davant aquesta guerra amb la que hem tengut i tenim davant altres guerres, davant les més de cinquanta guerres que ara mateix hi ha actives al món».
(Llucmajor de Pinte en Ample, 450)
Preu del combustible
El mateix escrit de Cardell fa referència a un dels actuals problemes més greus: «He esmentat el preu del gas algerià, perquè els preus dels combustibles fòssils -que són la sang, la droga addictiva, del negoci globalitzat i la nostra forma de viure- ha esdevingut qüestió central.En part per l’escassetat que es podria derivar de les sancions a Rússia. Només en part, perquè la crisi econòmica derivada d’una pandèmia que hem decidit donar per acabada, pot ser amb precocitat suïcida, i problemes com aquell embós del Canal de Suez també hi ajuden. Però tot plegat, en el fons, només posa de relleu i precipita una problemàtica que és estructural i passa per l’escasessa progressiva de recursos a un planeta sobreexplotat i ferit».
(Llucmajor de Pinte en Ample, 450)
Canvi climàtic
Seguim encara amb l’escrit de Miquel Cardell. En relació al tema del clima escriu: «Ara mateix ens entretenen amb la beneitura violenta d’un actor mediocre mentre no sembla que interessi gaire que als dos pols del planeta les temperatures superen entre 30 i 40 graus les mitjanes previsibles per aquesta època. Un fet que els mateixos científics del clima considere que ‘era impossible’. Igual que un informe del Club de Roma -que deu ser l’entitat menys sospitosa d’esquerranisme del món- ja avisava els anys 70 de la crisi de recursos que es planteja amb imminència, fa dècades que els climatòlegs adverteixen de l’encalentiment del planeta i les conseqüències dramàtiques, enormes i al mateix temps imprevisibles en detall que tendrà. I que, suposant que encara en tenguem, el marge de maniobra per evitar-les o minimitzar-les s’acaba».
(Llucmajor de Pinte en Ample, 450)
«Avui per demà»
Es tracta d’una campanya iniciada pel GOB entre la societat civil per tal d’impulsar al Parlament autonòmic una nova llei a iniciativa ciutadana: la batejada com a Llei de Benestar per a les Generacions Presents i Futures a les Illes Balears.
Aquesta iniciativa es basa en un concepte relativament nou, el de ‘Justícia Intergeneracional’, que s’ha convertit en motiu de preocupació central per a gran part de la societat quan pensa quina mena de món deixaran en herència a fills, néts i joves en general.
Els principis rectors que introdueix aquesta nova llei són: Desenvolupament sostenible, principi de precaució (evitar danys greus o irreversibles d’impacte ambiental o en la salut de les persones), principi de prevenció, principi de dignitat de vida, principi d’ecodependència i interdependència (entendre el territori com un gran ecosistema a protegir), principi de diversificació (necessitat de generar i impulsar noves formes d’economia), principi del bé comú, principi de no regressió (Obligació de no tornar enrere a l’hora de modificar els nivells de protecció ambiental per davall dels establerts).
(Llucmajor de Pinte en Ample, 450, IV ’22)
