Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Sa Veu, 1732)
Dones viatgeres
La secció ‘Un llibre’ té per titol ‘Setze dones viatgeres que trepitjaren l’illa’, i diu: «En aquest llibre s’identifiquen els noms reals de setze pioneres que visitaren Mallorca entre els anys 1838 i 1936 i es posen a l’abast de tothom les seves biografies apassionants, com la de la princesa Marie de Behen, que era pintora i fotògrafa; la de l’activista americana Nina Larrey, qui salvà milers de vides durant la Primera Guerra Mundial; o la de la musicòloga Bessie D. Beckett, que vingué a l’illa a la recerca de cançons tradicionals. Però, sobretot, aquesta investigació vol posar en valor la seva mirada única de Mallorca, ja que totes eren dones cultes: escriptores professionals, poetes, periodistes i historiadores de l’art, entre d’altres».
Titol: Dones viatgeres a Mallorca (segles XIX-XX). Del silenci a la descoberta.
Autor: Jaume-Bernat Adrover
Edita: Lleonard Muntaner (2022)
Fruita delictiva
«L’Ajuntament de Sóller ha imposat dues sancions de 200 euros cadascuna a una dona que va ser enxampada venent fruita de forma il·legal als turistes que estaven prenent el sol a la platja.
Una resolució de l’Ajuntament explica que la venedora va ser enxampada en dues ocasions per agents de la Policia Local realitzant una pràctica per a la que no estava autoritzada. Per aquest motiu, la multada haurà de pagar 400 euros per realitzar una pràctica de venda ambulant sense permís de l’Ajuntament, d’acord amb el que estableix la normativa que fixa l’ús de la via pública.
Fonts presencials han indicat que aquesta venedora era en realitat una tapadora d’una altra il·legalitat més flagrant. La venda de fruita a la platja no és més que una excusa perquè una altra persona, des de lluny, observi on els banyistes tenen guardada la seva cartera, amb la intenció que altres persones s’encarreguin, més tard, de la sostracció de doblers en metàl·lic i targetes».
(Joan Mora, Sa Veu, 1732)
Renous
El Consell de Mallorca ha presentat una proposta de model d’ordenança municipal de renous a la Mesa de Batles i batlesses de la serra de Tramuntana reunida al centre Costa Nord, de Valldemossa.
La proposta parteix d’un estudi que ha estat sol·licitat pel departament de Territori per elaborar un model d’ordenança municipal destinada a prevenir al contaminació acústica derivada de la circulació de vehicles per les vies públiques dels municipis de la Serra.
La presidenta del Consell, Catalina Cladera, va assenyalar que «l’objectiu és evitar i reduir els perjudicis que poden derivar-se per a la salut humana i el medi ambient l’emissió d’aquests renous per part de cotxes i motos».
Cladera va remarcar que el Consell vol evitar que «es continuï utilitzant la Serra de Tramuntana com un circuit. És una falta de respecte de tots els que la fan servir per això, en un entorn natural on també hi viu gent».
La presidenta va recordar com fins ara s’han pres mesures com limitar la velocitat a 60 per hora, així com la instal·lació de cartells i es duu a terme una vigilància amb drons, entre altres accions.
L’ordenança prohibeix fer ús del clàxon, llevat en el cas de perill immediat d’accident i sempre que l’avís no es pugui fer per cap altre mitjà; forçar les marxes del vehicle produint renous molestos, com ara fer acceleracions innecesàries o forçar el motor en circular en pendents; utilitzar dispositius que puguin anular o reduir l’acció del silenciador, així com circular amb vehicles amb silenciador incomplet, inadequat o deteriorat, produint un renou innecessari; fer voltes innecessàriament a les illes d’habitatges, accelerar, virar o derrapar, com també produir qualsevol renou per l’ús inadequat del vehicle que molesti els veïns; fer funcionar els equips de música del vehicle a un volum elevat amb les finestres obertes, audible a l’exterior del vehicle.
(Sa Veu, 1732)
Xeremiers
Antònia Ribot (Barcelona, 1965) és filla de pares mallorquins. Des de l’any 2007 fa part de l’agrupació Xeremiers de Sóller. I a partir del 2017 viu en aquest poble, amb el seu marit i la filla d’ambdós.
Ha fet fotos des de sempre i té moltíssimes imatges dels Xeremiers de Sóller; també gravacions. Té la idea de fer una història gràfica d’aquesta agrupació i també de regalar tot el material gràfic que té a l’Ajuntament de Soller perquè ho tengui a l’abast de tothom.
Explica el que sent rere l’objectiu d’aquesta manera: «Hi ha moments en què estic gravant i tal vegada estic plorant d’alegria i de contenta per allò que estan aconseguint. Jo em sent mare dels Xeremiers. He anat a tots els assajos, excepte alguns de l’època de pandèmia, el que m’ha permès veure néixer i créixer totes les coses que fan. Des del moment que comencen una canço fins que ja l’han perfilada, hi ha tot un món. També va ser molt emotiu la presentació del disc que es va fer enguany».
(Cati Aina Oliver, Sa Veu, 1732)
Limoncello ecològic
Valéry Namur, Lluc Cortina i Joaquín Pourqué acaben de posar a la venda la primera producció del seu nou ‘llimoncello’ de Mallorca, un producte ecològic elaborat amb llimones de Sóller que no té conservants, ni colorants ni aromes afegits.
Aquest nou producte va arrancar ara fa un any, quan els tres amics es varen anar reunint per tastar diferents receptes, fins que trobaren la que més els va satisfer. «Hem tengut cura de tots els detalls; en primer lloc, la selecció de les llimones i les taronges i la qualitat de les seves pells; en segon lloc la durada de la maceració en alcohol ecològic i, en tercer lloc, la mescla proporcionada de sucre ecològic i aigua», expliquen.
Per a més endavant tenen previst el llançament d’una segona ampolla, la de taroncello, feta amb taronja, en comptes de llimona.
Aquests dos nous productes s’afegeixen a altres que ja es produeixen a Sóller a partir dels cítrics. Els propis productors del limoncello solleric enumeren els gelats, les confitures, vinagre, perfum o sabó.
(Gabriel Mercè, Sa Veu, 1732, 15 VII ’22)
